| Título / Nombre propio | Retrato de Enric Granados |
|---|---|
| Nombre del objeto | pintura al óleo |
| Autor/es | Zubiaurre Aguirrezábal, Valentín de |
| Datación | 1900 - 1963 |
| Dimensiones | 92 x 73 cm; 99.5 x 81 cm |
| Material / técnica |
lienzo pintura al óleo |
| Número registro | MDMB 11139 |
| Fondo | Granados i Campiña, Enric |
| Fuente de ingreso | Antoni Carreras Granados |
| Forma de ingreso | donación |
| Fecha de ingreso | 18-3-1991 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | Retrat a l’oli d’Enric Granados Campiña (Lleida, 1867 – Canal de la Mànega, 1916), compositor, pianista i pedagog, considerat el creador, juntament amb Albéniz, de l’escola catalana de piano. Es va formar a Barcelona amb Pujol i Pedrell, i a París amb Ch. de Bériot (1887-1889). De retorn a Barcelona inicià la carrera de solista i de cambra, tocant amb músics com Malats, Casals i Crickboom. El 1901 creà l’Acadèmia Granados, on va desenvolupar tècniques d’interpretació, i el 1912 la Sala Granados de concerts. Va compondre peces per a piano que suposaren una fita en la literatura per a l'instrument. També cançons i música escènica –sovint col·laborant amb Apel·les Mestres i el Teatre Líric Català— i òperes. Va mantenir relació amb compositors com Saint-Saëns, Ravel, Debussy i Grieg. Presentà Goyescas per a piano al Palau de la Música (1911) i a la Salle Pleyel (1914), i estrenà l’òpera Goyescas al Metropolitan Opera House de Nova York alhora que enregistrava rotlles de pianola i discos. Mostra un estil modernista virtuós derivat del tardoromanticisme. Aquest retrat és obra de Valentín de Zubiaurre Aguirrezábal (Madrid, 1879 - 1963), un dels principals representants de la pintura costumista i realista basca i castellana d’inicis del segle XX. Es formà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i més tard completà la seva formació amb viatges a París, els Països Baixos i Itàlia, que li van permetre conèixer l’avantguarda artística del moment i també la pintura de gènere barroca holandesa, amb una notable incidència en la composició formal i lumínica de les seves obres. En aquest retrat el personatge se situa de perfil, girant el cap en direcció a l’espectador, sorprès en l’acte d’escriure. El pintor empra una gamma tonal fosca que destaca el rostre expressiu i les mans, ben il·luminats. Al fons penja la màscara mortuòria de Beethoven, que custodia l’escena com a geni inspirador del músic, un element simbòlic que el pintor empra en altres ocasions. |
| Exposiciones | Gabinet dels Músics (2010 - 2011) |