Títol Retrat d'Enric Granados
Nom de l’objecte pintura a l'oli
Autor/s Togores i Llach, Josep de
Datació 1910
Dimensions 108.5 x 120 cm; 105 x 117 cm
Material / tècnica tela
pintura a l'oli
Número registre MDMB 11131
Fons Granados i Campiña, Enric
Font d’ingrés Antoni Carreras Granados
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 18-3-1991
Ubicació No exposat
Descripció Retrat a l’oli d’Enric Granados Campiña (Lleida, 1867 – Canal de la Mànega, 1916), compositor, pianista i pedagog, considerat el creador, juntament amb Albéniz, de l’escola catalana de piano. Es va formar a Barcelona amb Pujol i Pedrell, i a París amb Ch. de Bériot (1887-1889). De retorn a Barcelona inicià la carrera de solista i de cambra, tocant amb músics com Malats, Casals i Crickboom. El 1901 creà l’Acadèmia Granados, on va desenvolupar tècniques d’interpretació, i el 1912 la Sala Granados de concerts. Va compondre peces per a piano que suposaren una fita en la literatura per a l'instrument. També cançons i música escènica –sovint col·laborant amb Apel·les Mestres i el Teatre Líric Català— i òperes. Va mantenir relació amb compositors com Saint-Saëns, Ravel, Debussy i Grieg. Presentà Goyescas per a piano al Palau de la Música (1911) i a la Salle Pleyel (1914), i estrenà l’òpera Goyescas al Metropolitan Opera House de Nova York alhora que enregistrava rotlles de pianola i discos. Mostra un estil modernista virtuós derivat del tardoromanticisme. Aquest retrat, assegut davant del piano mirant directament a l’espectador amb un expressiu gest pensarós, és obra de Josep de Togores Llach (Cerdanyola del Vallès, 1893 – Barcelona, 1970). L’artista es formà inicialment amb Joan Llaverias i Fèlix Mestres, a Barcelona, i el 1907 viatjà a París i Brussel·les gràcies a una beca de l’Ajuntament. D’aquest primer període d’activitat, cap al 1910, data el present retrat. Togores evolucionaria des d’un naturalisme de formes robustes cap a un realisme constructivista d’influència cézanniana i, més tard, cap a l’experimentació surrealista, degut al seu contacte amb artistes com Georges Braque, Aristides Maillol o Max Jacob i la relació amb l’important marxant Daniel-Henry Kahnweiler, que el representaria entre 1921 i 1931. A partir de 1932, instal·lat definitivament a Barcelona i protegit, entre d’altres, per Francesc Cambó, produiria principalment retrats de l’elit social catalana.
Exposicions Gabinet dels Músics (2010 - 2011)