Medalla homenaje a Isaac Albéniz
Título / Nombre propio Medalla homenaje a Isaac Albéniz
Nombre del objeto medalla conmemorativa
Datación 1969
Lugar de ejecución Barcelona
Material / técnica bronce
acuñación
Número registro MDMB 2273
Fondo Albéniz Pascual, Isaac
Fuente de ingreso Rosina Moya Albéniz
Forma de ingreso donación
Fecha de ingreso 1-1-1976
Ubicación No expuesto
Descripción Medalla commemorativa amb l’efígie d’Isaac Albéniz (Camprodon, 1860 – Cambo-les Bains, 1909), reputat pianista i compositor. Es formà inicialment a Barcelona, amb Narcís Oliveras. Als quatre anys ja realitzà el primer recital al Teatre Romea. No fou fins el 1879, gràcies al comte Morphy, que aconseguí una pensió reial per estudiar al Conservatori de Brussel·les on obtingué el Premi Extraordinari. Realitzà concerts arreu d’Europa, emulant a Franz Liszt, i el 1883 s’instal·là a Barcelona on va estudiar composició amb Felip Pedrell. De 1890 a 1909 es va moure entre Barcelona, Londres i París, ciutat on impartia classes a l’Schola Cantorum amb deixebles com Déodat de Séverac i contactes estrets amb V. D’Indy, P. Dukas i G. Fauré. Va crear importants obres líriques (“The magic Opal”, 1893, “Henry Clifford”, 1895, “Pepita Jimémez”, 1896, i “Merlin”) si bé destacà per l’obra per a piano i, en especial, per la col·lecció Iberia (1900) considerada un cim de la literatura pianística. La medalla està centrada pel rostre del músic i rodejada per una inscripció amb el seu nom i el lloc i dates de naixement i mort. Al revers hi ha una vista arquitectònica, un bell pati o claustre, centrat per una font, a través de les arcades del qual s’albira un ampli paisatge.