Títol Medalla homenatge a Isaac Albéniz
Nom de l’objecte medalla commemorativa
Datació 1969
Lloc d’execució Barcelona
Material / tècnica bronze
encunyat
Número registre MDMB 2273
Fons Albéniz Pascual, Isaac
Font d’ingrés Rosina Moya Albéniz
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 1-1-1976
Ubicació No exposat
Descripció Medalla commemorativa amb l’efígie d’Isaac Albéniz (Camprodon, 1860 – Cambo-les Bains, 1909), reputat pianista i compositor. Es formà inicialment a Barcelona, amb Narcís Oliveras. Als quatre anys ja realitzà el primer recital al Teatre Romea. No fou fins el 1879, gràcies al comte Morphy, que aconseguí una pensió reial per estudiar al Conservatori de Brussel·les on obtingué el Premi Extraordinari. Realitzà concerts arreu d’Europa, emulant a Franz Liszt, i el 1883 s’instal·là a Barcelona on va estudiar composició amb Felip Pedrell. De 1890 a 1909 es va moure entre Barcelona, Londres i París, ciutat on impartia classes a l’Schola Cantorum amb deixebles com Déodat de Séverac i contactes estrets amb V. D’Indy, P. Dukas i G. Fauré. Va crear importants obres líriques (“The magic Opal”, 1893, “Henry Clifford”, 1895, “Pepita Jimémez”, 1896, i “Merlin”) si bé destacà per l’obra per a piano i, en especial, per la col·lecció Iberia (1900) considerada un cim de la literatura pianística. La medalla està centrada pel rostre del músic i rodejada per una inscripció amb el seu nom i el lloc i dates de naixement i mort. Al revers hi ha una vista arquitectònica, un bell pati o claustre, centrat per una font, a través de les arcades del qual s’albira un ampli paisatge.