Carpeta cubierta de nácar de Isaac Albéniz
Título / Nombre propio Carpeta cubierta de nácar de Isaac Albéniz
Nombre del objeto carpetas (contenedores)
Datación 1882
Dimensiones 30 x 23 cm
Material / técnica nácar
cartón
madera
lacado
Número registro MDMB 2136
Fondo Albéniz Pascual, Isaac
Fuente de ingreso Rosina Moya Albéniz
Forma de ingreso donación
Fecha de ingreso 1-1-1976
Ubicación No expuesto
Descripción Carpeta que va pertànyer al músic Isaac Albéniz (Camprodon, 1860 – Cambo-les Bains, 1909), reputat pianista i compositor. Es formà inicialment a Barcelona, amb Narcís Oliveras. Als quatre anys ja realitzà el primer recital al Teatre Romea. No fou fins el 1879, gràcies al comte Morphy, que aconseguí una pensió reial per estudiar al Conservatori de Brussel·les on obtingué el Premi Extraordinari. Realitzà concerts arreu d’Europa, emulant a Franz Liszt, i el 1883 s’instal·là a Barcelona on va estudiar composició amb Felip Pedrell. De 1890 a 1909 es va moure entre Barcelona, Londres i París, ciutat on impartia classes a l’Schola Cantorum amb deixebles com Déodat de Séverac i contactes estrets amb V. D’Indy, P. Dukas i G. Fauré. Va crear importants obres líriques (“The magic Opal”, 1893, “Henry Clifford”, 1895, “Pepita Jimémez”, 1896, i “Merlin”) si bé destacà per l’obra per a piano i, en especial, per la col·lecció Iberia (1900) considerada un cim de la literatura pianística. Aquesta carpeta no és un objecte purament utilitari, sinó una peça de col·leccionista, recoberta de plaques de nacre formant un disseny a base de rombes o puntes de diamant. Es tracta, de fet, d’un objecte rebut com a regal, en record d’una amiga difunta, tal com permet deduir la dedicatòria, on es llegeix: “Conserva esta cartera mi distinguido amigo Isaac Albéniz como recuerdo de mi amada madre que tanto te queria y que te sirva para guardar preciosos documentos de tu carrera artística y une a las muchas hojas de laurel que en ella recibas estas pobres páginas que basadas en una tumba te han de recordar dias de tu infancia, Y dios te conceda tanta dicha, como desea tu afectissima amiga.”